Deu anys després del rescat de BPA, per què Andorra segueix necessitant una banca pública al servei del bé comú?
Necessitem dues coses com l’aire que respirem. Un Govern en qui confiar i una banca al servei de l’economia del bé comú. En aquest Foc i Lloc parlo de la banca pública, una eina al servei del desenvolupament nacional i de contrapoder als bancs comercials.
Un govern de confiança i una banca al servei del bé comú
Una banca pública al servei de les empreses andorranes. Una entitat que ajudi a reduir la pressió fiscal cada cop que retorni els seus beneficis a les arques de l’Estat, operant de forma transparent.
Un organisme públic que canalitzi la capacitat d’inversió de l’Estat en el sistema econòmic capitalista. Una entitat de crèdit que contribueixi al creixement i desenvolupament del país, millorant alhora la distribució de la riquesa nacional. Que incideixi en l’activitat econòmica en àrees d’especial transcendència com la social, la cultural, la innovadora i la mediambiental.
Què faria una Banca Pública d’Andorra
Necessitem una banca pública que concedeixi crèdits per finançar inversions o la manca de liquiditat puntual de les empreses nacionals. Això no exclou la col·laboració amb altres entitats financeres per analitzar les operacions i assumir els riscos. Que exerceixi d’agent financer de l’Estat en casos de catàstrofes naturals, previsibles pel canvi climàtic.
Mitjançant el finançament de les exportacions, pot ser la palanca que potenciï el salt de les empreses nacionals cap a nous mercats exteriors. Si existís, la Banca Pública d’Andorra donaria suport a les petites, mitjanes i grans empreses nacionals, sense recórrer ni al pressupost estatal ni a les subvencions governamentals.
El seu finançament el trobaria als mercats de capitals, gestionant els dipòsits provinents dels impostos nacionals i comunals, els dipòsits de les parapúbliques i altres societats participades per l’Estat i pels comuns, a qui pagaria els mateixos interessos que ara reben. La BPA fugiria d’aventures financeres, com el mercat dels derivats, per garantir la seva solvència.
Alhora, facilitaria l’accés al crèdit a les PIME, als estudiants, i als emprenedors que vulguin invertir en tecnologia i en projectes que permetin el retorn a casa dels nostres estudiants. En definitiva, facilitant l’accés al crèdit seria el catalitzador del creixement nacional tan anhelat, a més d’exercir com a contrapoder dels bancs comercials.
Ara el seu poder és molt important. Els bancs són els únics que tenen el poder de donar crèdit. Això és molt greu perquè és un privilegi que fa que només ells controlin qui accedeix al crèdit, i qui no, en la nostra societat.
La resposta dels lectors: l’oligopoli bancari andorrà
L’article va generar un debat interessant entre els lectors. Un d’ells apuntava que l’oligopoli teòric però monopoli de facto que representa l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) és el principal escull al desenvolupament eficient i sa de la nostra economia. Segons aquest lector, els banquers, responsables d’assignar de manera eficient els recursos financers, han transformat l’eficiència en privilegi davant l’absència de competència i el control insuficient de la classe política.
El mateix lector destacava que amb la competència d’una banca pública nacional es podria millorar els serveis bancaris al país, a més de salvar llocs de treball. Apuntava també un marge important per socialitzar beneficis: un pastís de 200 milions d’euros anuals, en un sector amb nòmines mitjanes al voltant dels 5.500 euros mensuals per a un col·lectiu de 1.800 treballadors.
Segons aquest raonament, al sistema financer andorrà li manquen dues funcions essencials: la de prestatari d’últim recurs, i la de custodi dels fons de garantia de reserva, que actualment assumeixen els propis bancs de manera merament cosmètica. Aquestes funcions, deia, únicament les pot assumir amb garanties d’independència i solvència un ens públic com un banc central, tal com ja tenen la major part dels microestats europeus.
Els governs, creatius a l’hora de rescatar la banca
Els governs són molt creatius inventant noves maneres de regalar els nostres diners als bancs. Aquesta pràctica, habitual arreu d’Europa en el context de la crisi financera, reforça encara més la necessitat de comptar amb una alternativa pública que operi al servei del bé comú, i no al servei exclusiu dels interessos bancaris privats.
A dia d’avui: on és la Banca Pública d’Andorra?
Des del 2015, Andorra encara no compta amb una banca pública. El sistema financer del país continua concentrat en un nombre reduït d’entitats privades, i el debat sobre l’oligopoli bancari que apuntaven els lectors el 2015 continua obert. La pregunta de fons, doncs, segueix vigent: per què no una Banca Pública d’Andorra?
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la banca pública i el sistema financer andorrà? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: