Llei contra el mal tracte animal

A França, el Govern ha aprofitat l’aprovació de la Llei contra el maltractament animal per instaurar un certificat de sensibilització per als futurs propietaris d’animals. El seu objectiu és recordar-los les obligacions de tenir-ne cura, de la vacunació i els costos que representa la tinença d’un animal, i destaca la despesa en aliments i en veterinaris.

Aquest certificat és obligatori. Recull els compromisos a tindre en compte abans de fer-se càrrec d’un animal, i es pot signar tant en un refugi com en un veterinari o en una botiga d’animals de companyia.

A més, el país gal ha endurit les sancions pel que fa al maltractament animal. Per exemple, ara a un maltractador li poden caure tres anys de presó i una multa de 45.000 euros per la mort de l’animal. Fins i tot, en cas de condemna, se li pot prohibir de conviure amb cap altre animal.

La nova norma amb què s’han dotat els francesos per mitigar el patiment dels animals de companyia va molt més enllà: a partir del 2024 la venda de gossos i gats estarà prohibida a les botiges d’animals. Quedarà reservada a l’adopció en els refugis de les protectores o a la compra en centres de cria degudament registrats.
Tot i que encara queda molta feina a fer perquè un animal deixi de ser un objecte, des d’un punt de vista legal existeix una clara tendència vers l’equiparació dels animals com a subjectes de dret. El que ens allunya de l’antropocentrisme imperant, que, a més dels animals, també amenaça els ecosistemes.

A Andorra, el nostre Govern ha aprofitat l’aprovació del projecte de llei de modificació del cos de banders per instaurar una formació obligatòria que els propietaris de gossos perillosos hauran de superar acreditar les seves capacitats per fer-se’n càrrec.

Una diferència entre ambdues mesures, l’andorrana i la francesa, és que la primera anteposa la seguretat de les persones. En canvi, la segona vol protegir els animals de la perillositat d’alguns humans.
Finalment, a França el pes polític de les protectores d’animals i de les associacions de caça està equilibrat. No pas aquí. Un cop vistos els repetits conflictes que apareixen a la premsa de forma regular, seria preferible buscar aquest equilibri, ja que els animals també són importants. I que se’n parlés més, i a fons, al Consell General.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *