El Linux de les vacunes

Des del passat mes de maig, la Universitat finlandesa de Hèlsinki tenia a punt una vacuna sense patent per a la Covid-19. És un senzill esprai nasal, de fàcil distribució i aplicació. Això hauria permès a països de tot el món vacunar les seves poblacions ràpidament i a un cost molt baix. Malauradament, en comptes de donar una subvenció de 50 milions per poder efectuar els assaigs de la fase 3 (Moderna en va rebre 2.500 dels EUA), el govern de Finlàndia es va posar del costat de la gran indústria farmacèutica, l’anomenada Big Farma. Això demostra que el model de finançament basat en patents anteposa els beneficis econòmics a la salut pública.

És un exemple més de la deriva mercantilista dels governs. En comptes d’explorar el potencial d’una investigació exempta de propietat intel·lectual, s’estimen més donar suport a les grans companyies privades, siguin del sector que siguin. Per molt que s’omplin la boca de paraules buides, els nostres governants no creuen en el potencial del bé comú, ni en temes de salut pública ni en els tecnològics, digitals, energètics o educatius.
Per capgirar aquesta tendència farien falta molts governs convençuts dels beneficis de la res publica. Aquesta expressió llatina vincula els conceptes actuals de sector públic i Estat amb el concepte tradicional de bé comú.

Però, en comptes d’anar endavant, anem endarrere. Per exemple, veient l’àmplia negativa dels estats a promoure i fer servir el programari informàtic lliure de llicències, com el Linux finlandès, o constatant la seva inoperància per regular les grans companyies digitals, les que mercantilitzen les nostres dades, en comptes de recopilar-les i fer-les servir, degudament fraccionades i anonimitzades, per tal de prendre decisions objectives basades en dades reals i no en intuïcions subjectives.

És en aquest camp, i no als carrers, on els polítics en responsabilitat han de demostrar la voluntat de legislar a favor del bé comú. Estudiant i proposant mesures legislatives que regulin l’ànim de lucre en l’àmbit de les patents, de la propietat intel·lectual, de la biopirateria, dels paradisos fiscals, de la sobirania alimentària, de les comunicacions i de l’energia. Sectors estratègics que, si fossin contemplats com a res pública, millorarien les nostres vides notablement. Com ho hauria fet una vacuna lliure de patents.

Ai, les dones!

Avui se celebra el Dia Internacional de les Dones; una celebració submergida enmig de la pandèmia de la Covid-19. Aquesta epidèmia ha posat en relleu la facilitat amb què s’han esquinçat les costures del nostre sistema social i econòmic. Un sistema que ha estat debilitat els darrers anys per les desregulacions de les polítiques neoliberals, així com per la globalització d’un sistema productiu insolidari. Però, a més a més, també ha fet aflorar les greus discriminacions que encara afecten les dones.

Segons les dades recollides l’any passat, durant el confinament domiciliari estricte, el 60% de les dones es van ocupar total o parcialment de les tasques domèstiques; endemés, van ser les dones les que varen estar presents majoritàriament, i de forma permanent, en les feines de primera línia: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic. Feines que ara ha quedat palès que són essencials, i molt mal retribuïdes.
No sembla, doncs, que els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la corresponsabilitat hagin estat modificats pel confinament, tot i que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat.

Poc ha canviat, doncs, del que ja era habitual. Netejar i tenir cura de la llar, de les persones dependents, dels infants o de la gent gran han continuat sent, majoritàriament, feina de les dones. Això els impedeix accedir a un treball remunerat, a desenvolupar una carrera professional i, evidentment, a gaudir d’un temps de lleure restaurador. Aquest no ha estat el cas pels homes no cooperadors, que, tot i estar en situació d’atur sobrevingut, han disposat ociosament de més temps lliure que les dones.
Cal insistir perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en els avenços socials assolits. Aquest any, i els que vindran, cal denunciar aquesta realitat per avançar en una cultura de pacte per a una corresponsabilitat efectiva.
Per això, hem d’avançar de manera conjunta cap a la igualtat efectiva de dones i homes amb equitat.