Sembla mentida

Ara fa 5 anys, en aquesta mateixa columna, es podia llegir que Naturlandia, tal com estava plantejada, s’havia vist que no era viable; ni socialment, ni econòmicament, ni mediambientalment. I que una de les principals preocupacions, més enllà de la precària situació de la plantilla, era el futur dels animals tancats, que d’allí estant contemplaven els humans. A ells, que també eren víctimes de la mala gestió política, no els defensava ningú per falta de legislació animalista. També es deia en aquest espai, ara fa un lustre, que aquí no hi havia cap organització amb prou múscul per fer-se càrrec dels animals, en cas de tancament sobtat del parc. També es preveia que, si anaven mal dades, els animals serien enviats frontera enllà, com els estrangers quan surten de la presó. Dit i fet.

El tancament del parc animaler de Naturlandia és una realitat. Els predadors que hi habiten seran enviats a altres parcs d’animals. Alguns a un santuari, on és previsible que tinguin una vida menys trista que aquells que tornin al circuit de l’explotació turística. La pregunta a fer-se és: algú del parc els acompanyarà per assegurar-se que el seu destí és el que s’ha pactat? Seria ben trist, i una oportunitat perduda, no poder demostrar, amb proves gràfiques, que aquests animals seran ben acollits. I que gaudiran d’unes instal·lacions en condicions adequades.

Se sap que els animals ens generen emocions, i, per tant, records. No només a les lauredianes i als lauredians. També als milers de visitants del parc. Seria convenient, doncs, que Naturlandia fes un esforç per informar d’aquest trasllat. Que no fes fora els animals com si fos un comiat causal; ans al contrari, aquelles bèsties es mereixen un cert reconeixement per haver estat tancades, algunes tirotejades i altres abandonades.

El que no pot ser és que Naturlandia es limiti a tancar un tracte amb qui es faci càrrec dels predadors, i se’n desentengui. Com el que ven un moble o un cotxe. Les osses, els llops i els linxs són éssers vius que senten, igual que nosaltres. Són éssers conscients, la qual cosa vol dir que tenen sentiments. Experimenten emocions, por, dolor i plaer. Seria inhumà que Naturlandia no fes un seguiment dels seus animals, per assegurar-se que allí on van són ben tractats. I que ens en mantinguessin informats.

Llei contra el mal tracte animal

A França, el Govern ha aprofitat l’aprovació de la Llei contra el maltractament animal per instaurar un certificat de sensibilització per als futurs propietaris d’animals. El seu objectiu és recordar-los les obligacions de tenir-ne cura, de la vacunació i els costos que representa la tinença d’un animal, i destaca la despesa en aliments i en veterinaris.

Aquest certificat és obligatori. Recull els compromisos a tindre en compte abans de fer-se càrrec d’un animal, i es pot signar tant en un refugi com en un veterinari o en una botiga d’animals de companyia.

A més, el país gal ha endurit les sancions pel que fa al maltractament animal. Per exemple, ara a un maltractador li poden caure tres anys de presó i una multa de 45.000 euros per la mort de l’animal. Fins i tot, en cas de condemna, se li pot prohibir de conviure amb cap altre animal.

La nova norma amb què s’han dotat els francesos per mitigar el patiment dels animals de companyia va molt més enllà: a partir del 2024 la venda de gossos i gats estarà prohibida a les botiges d’animals. Quedarà reservada a l’adopció en els refugis de les protectores o a la compra en centres de cria degudament registrats.
Tot i que encara queda molta feina a fer perquè un animal deixi de ser un objecte, des d’un punt de vista legal existeix una clara tendència vers l’equiparació dels animals com a subjectes de dret. El que ens allunya de l’antropocentrisme imperant, que, a més dels animals, també amenaça els ecosistemes.

A Andorra, el nostre Govern ha aprofitat l’aprovació del projecte de llei de modificació del cos de banders per instaurar una formació obligatòria que els propietaris de gossos perillosos hauran de superar acreditar les seves capacitats per fer-se’n càrrec.

Una diferència entre ambdues mesures, l’andorrana i la francesa, és que la primera anteposa la seguretat de les persones. En canvi, la segona vol protegir els animals de la perillositat d’alguns humans.
Finalment, a França el pes polític de les protectores d’animals i de les associacions de caça està equilibrat. No pas aquí. Un cop vistos els repetits conflictes que apareixen a la premsa de forma regular, seria preferible buscar aquest equilibri, ja que els animals també són importants. I que se’n parlés més, i a fons, al Consell General.